Balsareny

Balsareny
  • MIDA DEL TEXT + = -

10:37  |  21/07/2017

Data i hora oficial

El temps

El s. XX

La vida política de Balsareny des de la primeria del segle XX fins a la guerra estava força polaritzada, tal com demostra l'existència de dos centres d'esplai i reunió: el Centre Catòlic i el Centre Instructiu i Recreatiu, el primer amb un aire religiós i conservador, i el segon laic i republicà.

En el camp sindical, la CNT, organitzada des de 1919 a Balsareny, era el sindicat amb més força al poble, i això facilità la insurrecció de l'Alt Llobregat, el 1932, durant la qual els escamots armats arribaren a ocupar l'ajuntament un parell de dies. L'existència del grup nacionalista "Palestra" acabava de completar el panorama sociopolític del poble.


En acabar la guerra, el 1939, el Centre Instructiu fou clausurat. L'activitat cultural va iniciar la recuperació el 1945, amb l'aparició d'una colla sardanista, el 1948 amb les representacions d'Els Pastorets de la Colònia Soldevila. El 1955 es fundà l'agrupament escolta Guillem de Balsareny, i quatre anys després l'associació Amics dels Castells. Els anys 60 va tenir una important activitat el grup de teatre La Lluerna. El 1976 es va crear la coral Sant Esteve i l'esbart dansaire, i també el Cercle Cultural de Balsareny. Es va començar a publicar la revista Sarment. L'any 1979 es van celebrar per primer cop els festivals d'estiu, i el 1980, impulsat per antics socis, es va recuperar l'activitat del Centre Instructiu i Recreatiu.


Durant el segle XX, Balsareny ha mantingut una tendència al creixement fins als darrers decennis. Cal buscar-ne els motius en l'època d'esplendor del tèxtil; en segon lloc, per l'inici de les prospeccions potàssiques el 1934, i en tercer lloc per l'inici de l'activitat minera, el 1948. Fins a la guerra del 36, Balsareny va rebre, bàsicament, una immigració de les poblacions de la vora i, coincidint amb les prospeccions mineres, van començar a arribar-hi persones procedents de comarques properes.


Després de la guerra, es va recuperar el ritme de creixement demogràfic fins a la dècada dels seixanta, en gran mesura per la immigració de famílies del sudest peninsular. Això anà acompanyat del desenvolupament urbanístic. A partir dels anys 60, Balsareny va patir una davallada de població arran de la crisi industrial, sobretot del tèxtil i la mina.


Balsareny va passar el seu pitjor moment econòmic al final de la dècada del setanta i durant els anys 80, i moltes persones van haver de desplaçar-se a altres pobles veïns a treballar.

El 1973 va passar el darrer comboi del Carrilet.

 



Butlletí digital

Vols rebre els titulars, l’agenda d’activitats i els anuncis oficials a la teva bústia de correu? Apunta-t’hi!

DONAR-SE D'ALTA