Ball de Bastons

Es manifesta en el guarniment dels seus components, en el ritme de les danses, en la dringadissa dels cascavells que acompanyen i donen alegria als cops secs, durs, dels bastons.

Fou a finals del s.XIX quan un professor de música balsarenyenc, Florenci Fornesa, donà un nou impuls als balls de bastons, tot enriquint-los amb la recopilació d’antigues melodies i creant-ne alguna de nova, alhora que substituïa els instruments d’acompanyament pel clarinet, la trompeta i el fiscorn, els quals, amb més sonoritat, donen encís i relleu a les melodies. “La marxa”, “L’airosa”, “El picotí”, “El rotllet”, “La picaseia”, “El rotllet nou”, que actualment són ballats per una sola colla, ho fou antigament per dues, en renyida competència.

Cada any es forma la colla, capitanejada pel portador del banderí, per tal de recórrer els carrers del poble en una diana dita “Bonjorn”, ser presents a l’hora de la benedicció i repartiment del preuat panellet de Sant Marc.

El ball de bastons fou un ball d’homes sols en nombre parell que, proveïts de dos bastons cada un, evolucionen al compàs d’una música de ritme marcat, colpejant contra els seus propis bastons o el del seu oponent o oponents. La característica principal del ball són les picades, les quals s’efectuen en unes quantes posicions i figures, modulades totes a partir d’una formació en filera doble o en rotllana.

Entre la colla d’executants se’n destaca un que fa de cap i que ha substituït un dels seus bastons per un banderí.