Història

• Del 2000 ac al s. XVIII
• El s. XIX
• El s. XX

Del 2000 ac al s. XVIII

Les restes trobades al terme municipal de Balsareny indiquen que hi havia població 2.000 any a.C., tot i que tenia un caràcter dispers

El primer document amb el nom de Balsareny (escrit Balceringia) és carolingi, de l´any 951. D´aquest mateix segle són les primeres esglésies documentades al terme. Sembla que ja llavors hi devia haver un petit castell o torre, i que al voltant de l´església de Santa Maria hi havia un petit grup de cases, construïdes per als vassalls dels senyors. Al s.XII, Balsareny tenia un poblament ben configurat al voltant de les capelles i ermites.

La construcció de la sèquia de Manresa (síquia, en la parla dels balsarenyencs) va començar el 1339, sota el castell. Calgué superar l´oposició del bisbe de Vic, propietari d´algunes zones que calia travessar. Per captar les aigües del Llobregat es va aixecar una resclosa, anomenada dels Manresans. Les aigües de la sèquia travessen el terme gràcies a una sèrie de ponts i de mines que constitueixen una obra apreciable de l´enginyeria medieval.

En la guerra de la Generalitat contra Joan II, el senyor de Balsareny, Pere Miquel de Peguera, prengué el partit de la Generalitat. Un capità fou encarregat de custodiar el castell, per la seva privilegiada posició en el pas de la vall del Llobregat.

Les primeres dades sobre població a Balsareny indiquen que, el 1359, tenia uns 150 habitants aproximadament. Aquesta xifra es va mantenir pràcticament estancada fins al segle XVI, i va augmentar especialment al XVII. La població era encara eminentment agrícola, però al s. XVIII hi trobem ja una certa activitat industrial.

El gener de 1714, el sometent del poble, juntament amb 300 homes del coronel Ferrer, va derrotar les tropes filipistes del coronel Palomino, que havien ocupat Balsareny.

Només les guerres i epidèmies frenen l´augment continuat de la població des d´aleshores.

Entre els anys 1779-1797 el rector del poble, Roc Garcia de la Enzina, va construir el pont per salvar el Llobregat, la qual cosa va convertir Balsareny en un encreuament de camins: el de Sallent a Berga i el de Cardona a Vic.

El s. XIX

A la primera meitat del XIX, Balsareny visqué amb intensitat els conflictes bèl.lics. El castell va ser incendiat el 1835 per la gent del poble, que hi veia el símbol de l´opressió senyorial. Tres anys després, la població va patir el setge carlí del sinistre comte d´Espanya.

Després de rebre un fort impuls immigratori, la població va arribar als 1.500 habitants el 1877, xifra que es va mantenir pràcticament inalterable fins al tombant de segle. En aquesta època hi havia una forta implantació de la vinya, que va arribar a ocupar el 80% de les terres de cultiu, cosa que va convertir el paisatge de Balsareny en una zona de parets de vinya i barraques de pedra. La fil.loxera, però, arribà al poble el 1892. Només la implantació d´indústries tèxtils va salvar la situació del poble.

El 1842 ja hi havia una fàbrica de filats de cotó (el Molí), i vint anys després se´n va instal.lar una altra de teixits i filat a Vilafruns. Al tombant de segle, les empreses tèxtils més importants les van crear a Balsareny el germans Soldevila, concretament a la Rabeia i a Sant Esteve, on aviat van néixer sengles colònies.

Amb el decurs del s.XIX el sindicalisme anà prenent cos a Balsareny. A final de segle hom va substituir el camí ral de Sallent a Berga per la carretera, i el 1885 arribà el ferrocarril (el Carrilet) L´embranzida del tèxtil a Balsareny també va acompanyada d´un moviment cultural emergent: el 1885 es crea el Centre Catòlic; el 1891, el Centre Instructiu i Recreatiu, i el 1905, el Casino. D´altra banda, a la primeria del nou segle es van construir les carreteres de Súria (1908) i Avinyó (1915).

El s. XX

La vida política de Balsareny des de la primeria del segle XX fins a la guerra estava força polaritzada, tal com demostra l'existència de dos centres d'esplai i reunió: el Centre Catòlic i el Centre Instructiu i Recreatiu, el primer amb un aire religiós i conservador, i el segon laic i republicà.

En el camp sindical, la CNT, organitzada des de 1919 a Balsareny, era el sindicat amb més força al poble, i això facilità la insurrecció de l'Alt Llobregat, el 1932, durant la qual els escamots armats arribaren a ocupar l'ajuntament un parell de dies. L'existència del grup nacionalista "Palestra" acabava de completar el panorama sociopolític del poble.

En acabar la guerra, el 1939, el Centre Instructiu fou clausurat. L'activitat cultural va iniciar la recuperació el 1945, amb l'aparició d'una colla sardanista, el 1948 amb les representacions d'Els Pastorets de la Colònia Soldevila. El 1955 es fundà l'agrupament escolta Guillem de Balsareny, i quatre anys després l'associació Amics dels Castells. Els anys 60 va tenir una important activitat el grup de teatre La Lluerna. El 1976 es va crear la coral Sant Esteve i l'esbart dansaire, i també el Cercle Cultural de Balsareny. Es va començar a publicar la revista Sarment. L'any 1979 es van celebrar per primer cop els festivals d'estiu, i el 1980, impulsat per antics socis, es va recuperar l'activitat del Centre Instructiu i Recreatiu.

Durant el segle XX, Balsareny ha mantingut una tendència al creixement fins als darrers decennis. Cal buscar-ne els motius en l'època d'esplendor del tèxtil; en segon lloc, per l'inici de les prospeccions potàssiques el 1934, i en tercer lloc per l'inici de l'activitat minera, el 1948. Fins a la guerra del 36, Balsareny va rebre, bàsicament, una immigració de les poblacions de la vora i, coincidint amb les prospeccions mineres, van començar a arribar-hi persones procedents de comarques properes.

Després de la guerra, es va recuperar el ritme de creixement demogràfic fins a la dècada dels seixanta, en gran mesura per la immigració de famílies del sudest peninsular. Això anà acompanyat del desenvolupament urbanístic. A partir dels anys 60, Balsareny va patir una davallada de població arran de la crisi industrial, sobretot del tèxtil i la mina.

Balsareny va passar el seu pitjor moment econòmic al final de la dècada del setanta i durant els anys 80, i moltes persones van haver de desplaçar-se a altres pobles veïns a treballar.

El 1973 va passar el darrer comboi del Carrilet.