Ball de la Faixa

A finals dels anys 40, i amb ocasió d’una de les actuacions de l’Esbart, l’avi Mateu Boxadera, manifestà als dirigents de l’esmentada agrupació olklòrica, els seus coneixements de l’antiga dansa, apresa en la seva adolescència.

Com que recordava perfectament els compassos i la música, aquesta fou traslladada al pentagrama pel rector Jaume Freixa i assajada amb els nois de la secció infantil de l’Esbart. Així, el dia de Sant Marc de 1951, es va tornar a ballar aquesta antiga dansa desconeguda, única en forma i estil, com van manifestar, entre d’altres, els eminents folkloristes Amades i Campmany.

En el ball de la faixa, els deu dansaires van evolucionant, nuant i desnuant les seves faixes, fins que, a la fi, el més jove de tots fa la figuereta tanta estona com pot, amb el cap recolzat damunt els extrems de les faixes de tots els altres dansaires, mentre la música va sonant.

Segons el parer de Josep Riera, el creador de la dansa volgué dar-li aquest significat: les faixes blaves i vermelles dels dansaires s’uneixen en un nus, i la del cap danser, blanca, comença l’obra saltant alegrement al compàs de la música, mentre va teixint la capçana fins que la considera perfecta. Tot seguit, posant-hi el cap a sobre, alça totes dues cames i es manté en posició vertical celebrant el feliç esdeveniment, mentre el poble que omple la plaça esclata en entusiastes aplaudiments.