Festa dels traginers

Se celebra el diumenge abans de Carnaval, i hi congrega una gran gernació de persones.

Antecedents històrics

El traginer, que transportava les mercaderies d’un lloc a un altre, tingué un paper molt important com a element de relació de poblacions sovint aïllades, petits comerciants, difusor de notícies, etc. Antigament, cada gremi escollia un sant patró per celebrar una festa i buscar-hi protecció. Així, tots els qui feien servir animals com a eina de treball sembla que s’acolliren a Sant Antoni Abat, dit "del porquet" perquè aquest animal figura sempre al seu costat en la iconografia. Als traginers els era imprescindible l’animal de ferradura per a desenvolupar llur treball, així com als pagesos per a les feines del camp. Uns i altres, arribat el 17 de gener, deixaven el treball i portaven els animals a beneir després de la missa celebrada en honor del sant. Si s’esqueia, hom organitzava balls, curses o competicions.

A Balsareny, a principis del segle XX s’hi havia organitzat, a part de la festa religiosa del matí, balls de tarda i nit al Casino, amb orquestra. Llavors encara existia un gran nombre d’animals de càrrega i de tragí, i la festa, malgrat que restés circumscrita només al gremi, resultava lluïda i animada.

Als anys trenta, a causa que el transport ja s’havia motoritzat gairebé del tot, els pagesos portaven els animals a beneir després de la missa, i aquell dia s’estaven de fer-los treballar. A causa de la guerra, però, calgué tornar a l’animal de carro de bast o de llaurar. Renasqué aleshores la idea de celebrar novament la Festa de Sant Antoni. D’una reunió informal, l’any 1943, en una barberia, sorgí la primera comissió, que restaurà la festa definitivament.

Neix la festa

El programa va quedar estructurat de la manera següent: missa i benedicció d’animals; cercavila amb banda de música i desfilada de cavalleries pels carrers del poble, presidida per la bandera de sant Antoni portada per un banderer acompanyat de dos cordonistes, tots tres muntats a cavall. Durant aquesta cercavila es feia una col.lecta per tot el veïnat per ajudar a subvenir les despeses de la festa. A primera hora de la tarda se celebrava una competició o cursa amb les categories de rucs, mules i cavalls, que s’esdevenia a la carretera de Manresa a Berga. Això i el ball de tarda i nit, l’aleshores famós ball de sant Antoni, era el que atreia més gent dels pobles veïns. La festa sempre es féu en diumenge i coordinada amb les que se celebraven en altres pobles, a fi que els mateixos corredors poguessin participar a totes les competicions. Després de la cursa, i abans del ball, es feia el joc de les anelles, que consistia a posar una corda entravessada al carrer d’on penjaven unes anelles a una alçada prudencial que havien de ser despenjades amb un bastonet que duien els concursants, muntats a cavall d’un animal al trot. Cada anella encertada tenia un premi. Fou llavors que costejaren la imatge del Sant. Un altre costum que perdurà uns anys fou la rifa d’un porc.

La Festa actual

L’any 1964 calgué buscar un nou circuit, i aquest fou el camí que puja al castell. La col.laboració del baró Lluís Ignasi d’Alòs, que donà publicitat a la festa va obligar a ser més exigents en l’organització dels actes a causa de la presència creixent de gent de tot arreu. Així sorgí la idea de convertir la cercavila en una cavalcada històrico-retrospectiva de l’antic traginer de camí ral. Hom començà la recerca d’aparells i guarniments de tota mena en les diferents modalitats del transport a bast.

El cercle de col.laboradors s’anà eixamplant, i anaren sorgint noves idees, com la Torrada, el Rebost o la Taverna, que a més de donar ambient a la diada hi presten un ajut econòmic. També el concurs de fotografia ha convocat gran quantitat d’afeccionats. La cavalcada s’ha enriquit amb elements folklòrics, tant locals, com el Ball de Bastons, el Ball de la Faixa o els de l’Esbart Sant Esteve, com foranis: trabucaires, gegants i nans, bandes i conjunts musicals antics, etc.

Web d'informació de la Festa dels Traginers